dilluns, 26 d’abril del 2010

La foto del dia

Les curses de braus estan cada dia més devaluades, però no hi ha dubte que la sang ens continua agradant a tots per igual. Avui, la majoria de diaris –donem gràcies a kiosko− exhibien en la seva portada la cuixa perforada del torero José Tomás, que ahir va rebre l’envestida d’un dels seus arxienemics cornuts enmig de la plaça d’Aguascalientes, a Mèxic. Que jo sàpiga, les notícies sobre toreros són escasses als diaris, i encara més si es produeixen a l’altra banda de l’Atlàntic, però quan algun matador rep una cornada les rotatives s’omplen de fotografies i elogis de l’heroi, i els portals web ens mantenen informats, minut a minut, de la seva evolució.
No entraré a discutir la rellevància informativa de l’accident de José Tomás –en certa manera, en té per a tothom, i en especial pels amants de les corrides−, ni tampoc reflexionaré sobre si El País, un diari que sempre s’ha mostrat contrari a aquest espectacle, també s’ha de sumar a l’allau de portades amb l’agonia del torero. Ara bé, el que sí que discuteixo –i molt− és que El Mundo, El País, l’ABC, La Razón, l’Heraldo de Aragón, El Correo, Levante, Mediterráneo i l’Adn escullin la imatge de dolor del diestro per donar color a les seves respectives portades. Per què ho fan? La resposta és clara: perquè tenen una fotografia –per més inri, gairebé tots utilitzen la mateixa, d’Efe− de la dessagnada monumental de José Tomás i del puny salvador de Diego Martínez, que s’introdueix dins la ferida de 15 centímetres per frenar la hemorràgia. És una foto impactant i ens posa la pell de gallina. I això ens agrada, òbviament.
Des de fa temps, entre els diaris s’estén la moda de posar en portada fotografies originals, encara que no siguin informatives, o impactants, encara que no siguin necessàries. L’omnipresència de la imatge de José Tomás en braços dels seus companys només serveix d’exemple per il·lustrar una tendència cada vegada més propagada en premsa. I la veritat és que la foto de la cornada encara és acceptable, però ara mateix em ve a la memòria una portada d’El Periódico amb el cotxe de Jordi Montull aparcat en una plaça de pàrquing per minusvàlids. Allò era inacceptable per la nul·litat informativa de la foto –més pròpia de la secció de la fotografia del lector.
Amb això, tampoc intento evitar que aquestes fotos surtin a la llum, sinó que convido els altres diaris a que, en comptes de posar-les en portada, les col·loquin en una secció que s’anomeni La foto del dia, com fa, per exemple, l’Avui en la seva contraportada.

1 comentari:

  1. Sí, però llavors no crida tant l'atenció i les ventes es redueixen (potser no excessivament però segur que es nota). I això mai, que els diners han de passar per davant de tot!
    És com el que comentàvem a classe de La Vanguardia i la omnipresència del Barça en la seva portada. Gratuït, però dóna calers.

    ResponElimina