Periodisme o propaganda a Ruanda

Fa una setmana un tribunal popular ruandès va condemnar a cadena perpètua a Bernard Hategekimana, editor del diari Kamarampaka durant el període previ al genocidi que va traumatitzar el país africà –i a part del món sencer, malgrat la falta d’informació− l’any 1994. Durant molts anys abans del genocidi, i mentre els francesos ocupaven el país per evitar el conflicte entre hutus i tutsis (encara que l’únic que feien era vendre armes al govern hutu), algunes personalitats intel·lectuals afins al govern van bombardejar sistemàticament la població ruandesa amb propaganda que desprestigiava als tutsis i arengava als hutus a que exterminessin els seus compatriotes. Polítics, escriptors, filòsofs... i periodistes! Molts d’ells van contribuir a una campanya que va ser essencial per convèncer els hutus de que exterminar els tutsis era un acte de justícia que no s'havia d'obviar.
Entenc que les causes del genocidi van ser moltes i complexes, i que es remunten a moltes dècades enrere (des de la descolonització), però l’únic que vull destacar és el paper d’alguns periodistes en el conflicte. És inacceptable que un periodista s’afegeixi cegament a la campanya d’un govern. És inadmissible que un diari o una emissora, com Kamarampaka o Radio Rwanda, la ràdio nacional, difonguin ideologia incendiària. I és deplorable –periodísticament parlant− que els mitjans amaguin o manipulin informació pels seus interessos. Amb això em refereixo a la mort del president hutu Habyarimana, assassinat per membres extremistes de la seva pròpia ètnia per poder començar la matança, abans que el president tirés endavant el procés de reconciliació entre les dues ètnies. Fins fa poc –i en això hi van contribuir sobretot els mitjans ruandesos−, constava que el president havia estat assassinat a mans dels rebels tutsis.
Amb tota aquesta parrafada, i després d’haver denunciat aquest periodisme pamfletari, l’únic que em queda és afegir que, d’ideologia, n’he vist a molts diaris, i no he hagut d’anar a Ruanda per trobar-los. Potser sense el qualificatiu d’incendiària, però sí que és una ideologia explícita, partidista i, en moltes ocasions, manipuladora. No faré comparacions, perquè la situació d’aquella Ruanda és excepcional, i entre ella i nosaltres hi ha un abisme alleugeridor, però la notícia de la condemna d’aquest periodista m’ha fet venir portades de diaris actuals al cap. No obstant la distància, sempre és bo aprendre dels errors.