Cada cosa al seu lloc

Ahir es van donar a conèixer els guardonats amb la Creu de Sant Jordi. A l’Avui, es destaquen per sobre de tots Carlos Villarejo i José María de Mena, els dos fiscals del cas Banca Catalana, i també el president de la Caixa, Isidre Fainé. A El País, tres quarts del mateix. Els més nombrats són els ex fiscals. El Periódico també parla en primera instància de la parella fiscal, i després ressalta també Alberto Aza, el cap de la Casa del Rei. Al llarg de la notícia, tots els diaris es limiten, en certa manera, a reproduir la llista de premiats. Una espècie de reconeixement per la part que els toca, als mitjans. Només en el cas del Periódico es va més enllà i es cita el malestar de CiU, que considera que els seus principals enemics pel cas Banca Catalana “no mereixen aquests honors”.
Però hi ha un diari que –almenys així m’ho ha semblat− no acaba d’estar del tot d’acord amb un dels premiats. És el cas d’El Punt, que presenta el següent titular: La Generalitat distingeix amb la Creu se Sant Jordi el cap de la Casa del Rei Joan Carles de Borbó. Tots haguéssim entès perfectament el càrrec del senyor Aza si se’ns hagués dit que es tractava del cap de la Casa del Rei, a seques. Però el diari hi ha afegit el nom del rei: Joan Carles de Borbó, per si no havia quedat prou clar. No crec que aquest matís sigui gratuït, sinó que des d’El Punt s’intenta generar un clima de rebuig envers la concessió d’aquest títol a una persona com Aza.
I, evidentment, no hi dic només pel títol. Emili Bella –el redactor− dedica gran part de la notícia a parlar de la trajectòria d’Aza, en la qual explica les seves relacions laborals amb l’exministre d’Afers Estrangers del PP, Josep Piqué, el seu paper d’assessor d’Adolfo Suárez, la seva etapa com a ambaixador a Gran Bretanya durant els governs de González i Aznar, i finalment el seu pas per la Casa Reial. Amb això, el periodista demostra que les seves relacions amb Catalunya han sigut poques. Al meu parer, no crec que l’actitud d’El Punt sigui innocent a l’hora de publicar una notícia com aquesta. No ho demostra, no ho reconeix obertament, però hi està en contra. Hi posaria la mà al foc.
Només cal revisar alguns fragments del text, que a vegades freguen la burla: “La llengua la va aprendre perquè es va casar amb una barcelonina. Volia complaure el sogre. La Generalitat li ha reconegut aquesta sensibilitat envers el català i la cultura del país amb la Creu de Sant Jordi, una distinció que reconeix cada any les persones i entitats que, segons la Generalitat, destaquen pels serveis prestats a Catalunya”. Ignoro si aprendre català per quedar bé amb els sogres s’ha de destacar com un servei prestat a Catalunya. El meu pare, que és de Valladolid, va fer el mateix, i no en té cap Creu de Sant Jordi. Segurament Emili Bella i la gent d’El Punt tinguin raó, però per utilitzar la ironia i transmetre opinions el Punt ja té una secció que es diu Punt de Vista.