dimecres, 21 d’abril del 2010

Portades que fan por


“Si los rebeldes pudieran triunfar, descubrirían que se han destruido a sí mismos”. Aquesta sentència la va pronunciar vés a saber quan el novel·lista Clive Staples Lewis (1898-1963), l’autor de la sèrie de novel·les Les cròniques de Nàrnia. No sabem en quin context –ni per què− l’il·lustre escriptor va deixar anar una frase com aquesta, però en tot cas, avui ElMundo s’ha encarregat d’emmarcar-la indirectament dins una situació que els afavoreix.
En portada, el diari del grup Planeta titulava que la Generalitat de Catalunya animava a entonar el “no passaran” contra els tribunals Suprem i Constitucional. Ajuntar Generalitat i no pasarán en un mateix titular té uns efectes més que evidents. I més si ho adornes amb una cita com la de Lewis. Amb només tres detalls disfressats ElMundo aconsegueix convertir la Generalitat en un ens revolucionari que està en contra dels poders establerts.
Pels que s’hagin quedat només a la portada, s’ha d’especificar que ahir qui va entonar el no passaran va ser la cantant Marina Rossell, en un acte de suport al jutge Garzón que organitzava la Generalitat. D’aquí a afirmar que la Generalitat alienta el “no pasaran” hi ha un bon tros.
Entenc que, amb la portada d’avui i amb el plantejament de la notícia –dues pàgines a la secció de Catalunya− el que volia ElMundo era simplement embolicar la troca. Ha barrejat Generalitat, Garzón i Estatut per reforçar la seva ideologia dretana. Ahir, en l’acte de defensa del jutge, hi va haver quatre crítiques al Constitucional. Però per ells és suficient. Els caps d’ElMundo necessiten ben poc per titular excepcionalment a quatre columnes, amb foto i editorial que Garzón i l’Estatut són dos mals perdedors.

1 comentari:

  1. I de fet ni tant sols la Generalitat. Era un acte organitzat per un grup de particulars al que el "Memorial Democràtic", un òrgan de la Conselleria d'Interior i Relacions Institucionals li va donar suport.

    L'ABC deia que era un "acto del tripartito", és incorrecte ja que Esquerra Repúblicana no hi va participar. Molts catalans quan sentim el nom del jutge estrella, tot el que ens ve al cap és la "Operació Garzón" i el 1992. Pel que sembla a Esquerra encara queda una mica de memòria.

    El Mundo tendenciós, d'acord. Però el Memorial Democràtic i la Conselleria d'Interior totalment fora de lloc.

    A mi, no em representen.

    ResponElimina